L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

13 de setembre de 2014
0 comentaris

Barcelona, una ciutat per a un país

Un país és un gran conglomerat de realitats diverses, ja sigui en l’àmbit territorial, com en l’humà o el social. Una mena de delta on hi han anat a raure, al llarg dels anys, un munt de fets, circumstàncies i esdeveniments que han configurat una bigarrada acumulació de partícules que n’acaben perfilant els seus trets més característics i les seves més complexes xarxes.

Una gran ciutat és una còpia delimitada d’aquest procés que des de fa uns segles ha anat accentuant el paper d’aquestes concentracions i donant-los una projecció i una influència en l’entorn més immediat cada cop més i més determinants. Barcelona, com Perpinyà o València…, n’és un clar exemple a casa nostra.

Com totes les grans ciutats, Barcelona se’ns mostra com un país divers, babelià en llengua però també en interessos, necessitats, existències i projeccions. Barcelona ha estat i és avui, potser més que mai, un gran recipient on hi van a raure accents vitals de procedències absolutament contraposades, dotant-la d’una personalitat indiscutiblement trascendent.

Però una ciutat, per gran i projectable que sigui és en la mesura que es vincula a un país, a una nació. Els fets històrics que hi han esdevingut demostren aquesta importància i aquesta influència, tan social com nacional, tan humana com territorial, tan local com internacional. Des de la batalla de l’11 de setembre de 1714, els fets revolucionaris que li van valer el nom de la Rosa de Foc, el paper en la 2a República espanyola o en la guerra contra el feixisme, la importància en el combat contra el franquisme o les grans mobilitzacions solidàries, antiimperialistes o les actuals per avançar en els drets com a poble, tots elements determinants en el context històric que s’han esdevingut.

La Barcelona popular, la Barcelona combativa, la Barcelona solidària, i també aquesta Barcelona derrotada en el context de tota la nació, la que recupera l’esperit i teixeix xarxes per a una nova societat. La Barcelona que assumeix el seu lloc és la Barcelona que vol jugar un paper capital per als Països Catalans.

Necessitem una ciutat que es presenti al món de la mà de les classes populars, de la llengua i cultura catalanes, de la seva posició singular i capdal a la Mediterrània, de la seva projecció com a centre generador de recursos per a la col·lectivitat, de la seva experiència en propostes d’economia al servei de les persones, del seu paper pioner en iniciatives formatives.

Volem una ciutat que en tot allò que planifiqui, que proposi, que programi ho faci mirant al seu entorn territorial, al conjunt de la nació, als Països Catalans. Que estableixi lligams pràctics i eficaços amb les altres ciutats del país: Alacant, Palma, Fraga, Lleida, Girona, Tarragona… Que faciliti els seus recursos al servei de la creació de xarxes locals en matèria econòmica, educativa, de sanitat. Que vulgui jugar un clar lideratge en el conjunt de la Mediterrània, en aquest sud europeu on els Països Catalans tenen tan a dir i a jugar.

Barcelona ha de ser el gran revulsiu per a la construcció d’un imaginari col·lectiu compartit de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en tots els terrenys de la quotidianitat. Barcelona té el pes específic suficient per fer que el conjunt del país es miri i es reconegui al complet, i té la projecció internacional adequada per fer-lo visible en el seu conjunt.

La imatge de la ciutat defensada, en la Guerra de Successió, l’any 1714, per gent d’arreu dels Països Catalans, ha de ser una referència ineludible per garantir que aquesta peça essencial en el trencaclosques que anem encaixant cada dia acabi per fer quallar el mosaic d’un país que volem cohesionat en la diversitat, que avanci en comú cap a les seves fites col·lectives i que es vegi a si mateix com una realitat en moviment.

Els Països Catalans necessiten de les diferents realitats que els conformen, i les ciutats com Barcelona, la gran capital del nord-oest mediterrani, juntament amb València, juguen una partida específica i fonamental per fer viable la construcció del país i l’alliberament nacional i popular que ha de permetre dibuixar un futur amb plenes perspectives.

Cal allunyar-nos dels estereotips consumistes i al servei d’estructures allunyades de la gent i construir un imaginari que vinculi el conjunt de la nació. Barcelona, fins i tot sense saber-ho o sense plantejar-s’ho, al llarg dels temps ha mantingut moltes de les referències del país i ha esdevingut un gran espai de desenvolupament de les propostes d’abast nacional. Avui, quan els canvis truquen a la porta i es fa més necessari que mai posar a l’abast del comú de la gent les eines per transformar i construir els nostres espais vitals, econòmics i culturals, cal que dinamitzem el sentit més acollidor, més cohesionador d’espais tan contradictoris com poderosos i referencials com les nostres ciutats.

Oferim la ciutat al país, acollim-lo als nostres carrers i places. Trenquem les muralles d’un fals cosmopolitisme que confon diversitat amb monocultiu econòmic i desarrelament, i construïm la xarxa d’identitats que dóna color i força a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, i en fa protagonista a la seva gent, al nostre poble.

Fem que Barcelona, desempallegada d’un fals i obligat catalunyisme que ofrena noves glòries a Espanya, i la UE, i alliberada de les servituds imposades per polítics sense perspectiva, i d’una idea superada de l’urbs contraposada o depredadora del món rural o urbanament més lligat a l’entorn, esdevingui un motor per a la vertebració, la cohesió, la projecció i la construcció dels Països Catalans.

En aquest sentit, caldria promoure iniciatives que consolidessin aquesta línia, com ara l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans, un espai on col·lectius que treballen en l’àmbit local, càrrecs electes, candidatures populars puguin crear els recursos i les eines per afavorir l’economia local, les infraestructures al servei de la gent, les polítiques lingüístiques o el model de poble o ciutat que volem, i fer-ho de forma coordinada a nivell nacional.

Els municipis poden ser l’embrió d’una nova manera d’organitzar el país, molt més propera a la gent, molt més transparent i amb una visió i praxi allunyada de les divisions administratives imposades. La construcció nacional feta des de la base i en peu d’igualtat.

Recuperem Barcelona per als Països Catalans.

Publicat al web de la CUP Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!