No hi ha dubte que els temps estan canviant. La victòria electoral d’Evo Morales n’és un exemple. El temps acabarà de posar cada cosa al seu lloc, però d’entrada que els indis recuperin el poder, el seu, és una gran notícia.
L’altra, la més recent, és la victòria d’Hamàs a Palestina. És una llàstima que el poder hagi corromput Al Fatah, o una part important, però si ha passat el poble palestí se n’ha apartat i ha treballat per enfortir una alternativa seriosa d’oposició als interessos occidentals -i israelians-. La victòria electoral deixa les coses molt i molt clares. Per una banda, la voluntat indiscutible del poble. Per una altra, la voluntat d’imposició d’allò que interessa al poder transnacional, al sionisme, al capitalisme. No entenc com s’atreveixen a parlar de democràcia els EUA, les NNUU, Israel, etcètera. Si el poble ha votat una cosa, com poden pretendre deslegitimar-lo?
I el president actual no va voler reconeixer la victòria electoral.