El darrer partit de la selecció autonòmica de Catalunya ha posat sobre la taula un seguit d’elements que crec del tot significatius.
Per una banda, s’ha tancat una etapa amb un seleccionador nacional que ha plegat en veure engegada una feina i en cap cas continuada per qui correspon, que no són ni jugadors, ni espectadors, sinó els polítics i les altes instàncies esportives.
Per una altra, la dificultat per poder comptar amb equips de nivell i amb els jugadors al complet.
Per una tercera, el descens significatiu de públic després dels fracassos de l’hoquei, i la creixent mostra de rebuig als partits tutelats i la demanda de seleccions nacionals de veritat i oficials de veritat, amb la consegüent queixa a la manca d’una línia tangible des de les instàncies polítiques del país.
I és que ja està bé d’anar prenent el pèl a la gent. Com s’expliquen les declaracions dels senyors Niubó i Bargalló plantejant la necessitat de canviar els formats del partit "anual" per mantenir la flama reivindicativa? Però que és la gent, que som tots nosaltres els responsables que el tema avanci o retrocedeixi? Que no ho hem demostrat abastament que volem seleccions nacionals oficials? Que no hem estat omplint, procedint de tots els racons del país, el camp del Barça o l’estadi Lluís Companys any rere any?
Qui ha fracassat en el tema hoquei: el poble, els jugadors…?
Aquest és un tema polític, senyor Bargalló. No és un complex tema esportiu a nivell internacional! Quina barra!
Això és el reflex del procés estatutari. Un procés de rebaixes i miratges. Una combinació de vergonya i camuflatge, tan pròpia de la política actual. I és que els màxims responsables de tot plegat no són altres que els qui renuncien. I aquests són els que es diuen independentistes però que aposten per Espanya.
Les seleccions, l’oficialitat única del català, els Països Catalans, el dret d’autodeterminació. Tot això no hi és als estatuts. Qui ho havia de posar, el PSOE? El PP? ICV-EUIA? Els de CiU després de 25 anys de manar i no fer-ho? No. Qui ho havia de posar i podia plantejar-ho eren els d’ERC i no ho han fet. Per què?
Els espanyols també s’amoinen quant no omplin el camp, per la saturació de partits i per la importància del partit o per l’importància del moment o interés del rival contractat.