Avui, amb l’absència encongint-se ben endins, és un dia important. A l’Olleria es refà un esdeveniment succeït fa un grapat d’anys, amb dos protagonistes d’excepció i d’absència excepcionalment present. Ovidi Montllor recitava poemes de Joan Fuster l’any 1993 en aquesta localitat de la Vall d’Albaida. 19 anys després, i a partir del disc impulsat per Paco Muñoz on es recull el recital de Montllor, acompanyat per una munió de músics i cantants del País Valencià, en un muntatge d’alt risc i més gran satisfacció, donat que aquests acompanyaments estan enregistrats actualment damunt la veu original de l’Ovidi, 19 anys després, deia,
avui es presenta el disc,
A dos de val, amb una bona colla de persones compromeses amb allò que es féu i amb un país que es mou i creix.
A dos de val ha estat per a mi una sorpresa. Des que l’amic Josep Vicent Fechina em regalà el disc, avisant-me del risc que inclou, no he fet més que gaudir d’una proposta realment potent, acompanyada de les imatges d’aquell esdeveniment original, de les imatges impagables de Fuster i Ovidi, i l’art d’Antoni Miró, amb la gosadia saborosa d’Albert Ortega “Bertomeu”, qui ha musicat les lectures. Una autèntica joia, a la qual em moriré de ganes de ser-hi.
Crec que és d’aquelles propostes que fan ve/iure el país.