Vicent Andrés Estellés, poeta nacional, poeta del poble

Hi ha poetes del poble. Hi ha poetes nacionals. Hi ha Vicent Andrés Estellés.
La paraula senzilla i culta, el mot precís o pel broc gros, l’amor sense brida, la mort present i un mural pintat, dibuixat, escrit sense necessitat de mur, convertit en pont, en camí, en sender de memòria. Agafat de la mà de la gent, dels compromesos i arrelats, dels de cada dia, dels que posen la cara a la vida. Solidari, rabiós, antifeixista, humanitat brollant sense límit, poble a poble, illa a illa, carrer a carrer, barranc a barranc.
En la veu de l’Ovidi, esdevingut passió, intensitat, memòria, dignitat… Vist, tangible, de veritat. En la de la Maria del Mar Bonet, agombolat de mar…
Avui, el país, el seu país, li dedica sopars, lectures de poemes i posa una nova fita contra l’oblit i la imbecilitat de dòcils, mesells, llepons i superbs dèspotes d’identitat impossible. Aquells que somniem envescats en els pixats per les escales de qualsevol Hotel París, cremant en la pròpia deixalla, escombraria, residu sense nom.
Des del blog, recer per gaudir malgrat el ponent inclement i indecent que airegen amnèsics il·lustrats, una festa per al gran poeta de Burjassot, el gran poeta que rebla el clau de qualsevol proposta, de tot el sentit i ens exigeix compromís per ser sempre poble.
Per molts mots, per moltes visions, per tantes realitats i aquella senzilla dignitat, cada 4 de setembre, farem festa i viurem el país.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.