Publicat el 11 de desembre de 2021
Veus de lluna i desllunat
El desllunat era de color impossible, amb finestres atacades de depressió i corcó. Els hostes hi estenien, desganats, una roba on es llegien els descosits de l’esperança i els cositons fets a banderes. Jo era ben menut, i entre rehabilitacions i bates de metges hi havia aquella casa desllavassada, d’habitacions incapaces d’acollir, de desllunat definitivament decaigut.
I qui diu desllunat diu celobert. Que en glòria estigues, Ramon Muntaner.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent