Una sorpresa en segona lectura
Les lleixes de les prestatgeries que em fan de biblioteca personal són fondes, de manera que el desordre de llibres el tinc amb volums aparcats en doble fila. Això fa que per a consultar quins són els que s’han quedat dins, sense visibilitat, haja de fer maniobres amb els de la banda exterior que permeten de llegir els lloms castigats amb una posició immerescudament secundària.
En una d’aquestes maniobres vaig redescobrir el Jo confesso, de Jaume Cabré, llegit fa anys. El vaig rescatar per a rellegir-lo, i ja em té de nou fascinat.
En aquesta ocasió, però, he trobat un detall que em sembla que em va passar per alt en la primera lectura. El llibre va ple de referències mitològiques i històriques, moltes de les quals he de reconéixer que se m’escapen. I n’hi ha una que, ni que siga de rebot, ens pilla de prop. La que comentava que crec que no vaig guipar.
Diu en un dels passatges: “Ja sé on és el Mal. Fins i tot el Mal absolut. Es diu Himmler. Es diu Hitler. Es diu Pavelić. Es diu Luburić i el seu invent macabre de Jasenovać”. Luburić… aquell home a qui a Benigànim deien el polaco, l’ústaixa croat responsable del camp d’extermini de Jasenovać on van matar centenars de milers de persones i acollit pel franquisme com tants nazis més.
Després de viure a Benigànim va establir-se a Carcaixent, on el van assassinar i on la seua tomba encara és un insult, tot i els esforços de l’ajuntament per a exhumar les restes del criminal de guerra i desfer-se’n.
En 1969 assassinaren un refugiat pronazi a Carcaixent. Un refugiat dels centenars als que el franquisme va donar asil. 53 anys després la seua tomba continua presidint el cementeri públic. Hui a l’últim #Filstòria🧵 de la temporada, “Una tomba nazi al meu poble”. Òbric fil: pic.twitter.com/dVYtY9jkka
— Natxo 🔻 (@natxoescandell) June 1, 2022