Gàlim

Demà divendres se celebra a Benigànim la festa de la Beata, a la que acudeixen milers de persones a venerar la que en vida civil es deia Josepa Maria Albinyana. (Ep! Una coincidència).
La vida i miracles de la beata és extensa i portentosa, segons els seus seguidors. Però ara vull explicar ací una història fantasiosa sobre la beata que he sentit a contar pel meu poble. (…)

Diuen que la beata era una bellíssima persona, mistiqueta, casada amb un home que li feia passar les anacoretes. Ja he dit que la història és fantasiosa, perquè en realitat la beata era monja, però les llegendes populars són així. Com deia, es veu que el marit de la beata la duia martireta, i tot el que ella feia li semblava malament, encara que ella no feia més que servir-lo i complir totes les seues exigències. Un dia, en fer-se l’hora de dinar, ella es troba preocupada perquè no havia preparat res. En això, que veu que una gallina de les que tenien pel corral havia entrat a casa, havia pujat dalt de la taula i hi havia deixat una caguerada poc presentable. Sense temps a netejar-la, sent entrar el marit, ja maleint sense més motiu que el seu mal geni. Aleshores, la beata agafa un saleret i el posa sobre la caguerada per tapar-la.
Ella que pregunta:
– Què vols hui per dinar?
– Què vull per dinar?
Contesta ell tot rabiüt.
– Que què vull per dinar? Merda vull!
I ella, tota desitjosa de complir, alça el saleret i diu:
-Tin, merda per dinar.
I així és com, fins i tot en aquest cas, la beata va obeir el seu marit.