Publicat el 30 de juliol de 2022
Temps de maixons
La ràdio alenava cançons de moda com cada vesprada, amb la companyia senzilla dels maixons que es desfeien en llana contra el fred de l’altra banda dels vidres. La llet calenta, les galetes em vénen a una memòria en què confie i que du la pau de saber que encara no te n’havies anat. Perquè encara no havies arribat.
Després sí. Però en aquella destrossa quotidiana la ràdio ja havia desaparegut amb els maixons i el fred feia gust d’absència.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent