Posem que sona el despertador. Encenc la ràdio. Notícies: Aquesta matinada s’ha mort Ovidi Montllor al seu domicili de Barcelona.
Dic “posem” perquè, trenta anys després d’aquell 10 de març de 1995, el record del detall de com vaig saber que l’Ovidi s’havia mort no és precís. En tot cas, estic convençut que si no va ser exactament així no se’n degué anar molt. Sé que la notícia em va arribar prompte, que en vaig parlar amb Paco Muñoz, i que a mitjan matí vaig enviar un telegrama de condol; en nom del Col·lectiu l’Olla. Un document que fa poques setmanes vaig tindre la sort de trobar perquè forma part d’una de les poques col·leccions de papers que tinc mínimament organitzades.
“Gràcies per haver viscut”, hi vaig posar. És una cita d’Espriu que ara no sabria dir per què la vaig triar.
Després van nàixer cent mil batecs, com ara