Gàlim

Dis-li canvi climàtic, dis-li fa una calor que aplatana el més valent, la qüestió és que el dubte d’última hora sobre si mamprendre o no l’excursió era justificat. Ben justificat. Però l’any passat ja m’havia perdut la trobada de reminiscències sicilianes sota les moreres de ca Espriu amotinada cada any per l’Assumpció amb èxit assegurat. I dos anys seguits són massa.

Èxit de convocatòria (vint-i-dues personalitats i un servidor enguany), i èxit gastronòmic sobre una taula ben parada amb estovalles blanques de mudar; una taula ampla i llarga com la sobretaula mediterrània esguitada de rogles itinerants i intercanviats de converses deambulant entre l’anècdota i la categoria, de la filologia profunda al capellà nou del poble, de la gallina que pon ous verds a la política de campanar.

Vista la immisericòrdia que havia mostrat dies arrere, la calor ens va respectar, i quan el sol va decidir d’anar acomiadant-se, el dinar –ja esdevingut berenar tardà– va voler començar a dissoldre’s, alguns dins la piscina.

Enguany, per primera vegada, no em tocava fer nit a la Vinya, la casa que ens acull. Vam fer via, i si no en done detalls és perquè no va ser una eixida amb gaire estil. Coses de cotxes que s’encaboten a fer-te fer el ridícul.

Hi va haver encara un sopar d’estrena de domicili per a mi, agradabilíssim a la fresca d’una terrassa d’on es veia ben il·luminat el campanar. “Toca totes les hores, i les mitges i els quarts…”, i tenia raó, que en acabant al llit ho vaig sentir ben bé. M’ho va dir a taula la ‘reina mare’, la mare de Vicent, a qui també havia tingut al costat en el dinar, amb qui havia passat el dissabte, i qui em va fer content de veure-la tan animada.

Nord ençà, els camions atibacaven (com divendres sud enllà) l’autopista en processons de penitents descreguts, emprenyadores i contaminants. Em van fer pensar com és d’estrany que ningú haja plantejat un corredor mediterrani perquè els trens facen la faena del transport i ens estalvien els  rastres i les fumagueres dels tubs d’escapament que alimenten l’escalfament que em fa dubtar quan arriben les expedicions. Molt estrany, si.