Sentir-se moniato
Si faig memòria, en la caterva d’anys que fa que conduïsc m’han multat dues vegades per excés de velocitat. En autopista. També m’han multat en un parell d’ocasions per aparcar on no tocava, segons la policia local de cadascun dels casos. En realitat, les multes me la vaig guanyar per tano: tenia el costum de dur guardada l’acreditació de mobilitat reduïda i no l’havia posada quan vaig estacionar. Això sí, vaig aprendre que dur-la sempre a la vista és la millor manera de no tornar a fer el ridícul d’aquella manera.
La primera volta em va passar a Vic, i la segona a la Vall d’Uixó. Vaig presentar recursos i coses d’eixes que desbaraten els nervis a base de papers i més papers.
No m’ha tornat a passar, perquè ja duc sempre ben visible el cartonet justificador. Però passa que a voltes em fan sentir una miqueta moniato quan veig la facilitat amb què hi ha ara i adés (al poble, sense anar més lluny) cotxes aparcats en les places reservades sense la targeta pertinent i que no tenen mai els paperets sancionadors.