Gàlim

(Fotografia: VilaWeb)

Diuen les persones que saben d’eixes coses que Espanya (ja m’enteneu) és la quarta potència econòmica de la Unió Europea, cosa de molt de lluir i que fa que molts polítics i molts empresaris de repica’m el colze pareguen polits unflats d’orgull.

Deu ser de veres. I precisament per això costa més d’entendre com és possible que, al cap de sis mesos, encara queden més de dos mil ascensors per arreglar dels vora deu mil fets malbé per la gota freda el 29 d’octubre passat. Diuen que no hi ha prou tècnics, prou mà d’obra especialitzada… Donem-los la raó: però ni l’estat ni l’estatut poden fer una arreplegueta de diners i dur-ne (o ajudar a dur-ne) d’altres estats socis de la unió? I la unió, no pot enviar-ne?

Hi ha qui fa mig any que no pot eixir de casa, o que depén d’ajuda o bona voluntat; hi ha a qui li costa Déu i ajuda pujar i baixar… Però això sembla que no és prioritari per a una “potència econòmica”, menys encara si és per a cals indígenes de la colònia.