Gàlim

Estava mirant de desfer el sucre en el café que anava a beure’m, després d’haver pegat un mosset: digueu-li esmorzar. Fullejava sense ganes el diari, mirant més que llegint els titulars, quan de sobte he vist que a la banda de dalt d’una de les pàgines posava ‘Jueves’. Per un instant he dubtat: osti, si dimarts tenia una reunió a Ontinyent, i la vam fer ahir, com pot ser hui dijous? L’instant s’ha estirat subjecivament. Els segons que han passat mentre intentava fer-me a la idea eren normals, però el temps m’ha passat amb una lentitud que té mèrit. Si les notícies que llegia eren de hui (no podien ser del dijous de la setmana passada), on ha anat a parar el dimecres? He preguntat a la xicona de darrere del calaix: Que hui no és dimecres?
És clar que és dimecres, no podia ser dijous, però… Ja és coincidència que haja anat a vore això de la data del diari en l’única pàgina que estava equivocada. En les altres estava bé. Uff. En les altres ja posava Miércoles.
Potser hauríem de parlar també d’això. Del poc interés dels propietaris del diari Levante (el que se suposa progressista del País Valencià) pel valencià. Però ara estic cansat. Un altre dia.