Publicat el 14 de desembre de 2020
Perill d’avions
Tornant un dia de Prada del Conflent cap a casa, però sense pressa ni data fixada d’arribada, anava cap a ponent per un seguit de muntanyes que cada volta eren més altes. I més. I tot era pujar i no veia on devia acabar aquella ascensió. En girar un dels revolts un senyal de trànsit em va esquallar: perill d’avions! Com havia arribat tan amunt que t’avisen que pots topar-te amb un avió?
Per sort no me’n vaig trobar cap, i sa i estalvi, i -encara que no ho recorde- possiblement mig marejat, vaig acabar a la Seu d’Urgell.
Açò ve perquè divendres era el Dia Internacional de les Muntanyes. Se m’havia despistat, però alguna cosa tenia per a explicar.
I també en podria fer una reflexió filosòfica adaptant aquella màxima que diuen que ‘Si la muntanya no va a Mahoma… ja està bé on està’.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent