(Fotografia: EFE/ Alberto Estevez)
Sembla que la senyora Ayuso de Madrid ha tornat a dir hui algun despropòsit sobre les llengües i l’español i tal. Vull dir alguna cosa més després de l’amenaça de no quedar-se a sentir els presidents autonòmics si no parlaven en la seua llengua. La d’ella. És cert que açò de la reunió pot ser també perquè, si encenia la foguera dels idiomes, els pleits legals de corrupció que l’acacen queden una miqueta més difuminats.
En tot cas, siga un parany o no, la cosa és que pot acudir a la confrontació lingüística perquè el tema no s’ha volgut resoldre mai. (És un dir: s’ha volgut resoldre fent desaparéixer qualsevol llengua no castellana). O siga, que no hi ha hagut gens d’interés a fer de la resta d’idiomes unes eines de cultura i comunicació normals i corrents, sinó que s’ha optat per restringir-les i aïllar-les territorialment com a curiositat etnogràfica mentre acaben de fer la pell. Fixem-nos que en referir-se al català, Ayuso va dir “el idioma de los catalanes”, o siga: això que parla la tribu, que està bé que parlen entre ells però que per a la vida civilitzada ja tenim un idioma com Déu mana que és el castellà.
Però d’això no podem culpar només el PP, encara que ara alguns hagen gesticulat grans escarafalls perquè va dir no sé què de les orelleres i la lengua que todos entendemos i insults per l’estil. Ací, el que no suma se n’ix. Recordem que no fa tant, el mateix Illa que ara semblava un heroi era ministre d’un govern durant el qual al Congreso es prohibia parlar català. Fa quatre dies com qui diu que s’ha “autoritzat”, per estricta necessitat aritmètica de Pedro Sánchez, la qual cosa evidencià que si no s’havia fet era perquè no els havia donat el gust i la gana. Van haver de passar quasi cinquanta anys de la mort del dictador per a despenalitzar l’ús de les “altres llengües espanyoles” al parlament espanyol. I encara volen fer-nos veure (uns i altres) que són uns abanderats de la democràcia i que la Transición va ser un model d’èxit. Tot depén de per a qui.