Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Levante del Cid.

0

La veritat és que hi va haver uns dies, l’octubre passat, que pareixia que açò estava canviant. No aprendrem mai. I mira que hem rebut garrotades! De fet el miratge va durar poc, cosa de dies, i el retorn a la normalitat va ser dràstic. Vigorosament dràstic.
En aquells moments, després que el senyor González Pons apareguera com Moisés amb les taules de la llei pel valencià, tot i l’escepticisme militant meu, hi havia alguna cosa que m’espentava a voler creure que ara era diferent… Ja hem vist que l’escepticisme evita moltes decepcions. La tornada a la normalitat espanyolista va arribar amb ‘carrereta’, amb impuls renovellat.

El govern valencià, més que no moure’s dels seus posicionaments profundament espanyols, el que ha fet és aprofundir-hi amb vehemència. Sempre amb la paraula ‘valencià’ en la boca, que no diguen que no parlen de la ‘Comodidad Valenciana’. Però amb la ment en la Meseta. Comproveu com el senyor Camps no parla mai de ‘nuestra comunidad’ sense referir-se tot seguit, com qui es disculpa, a Espanya.
Tot açò se m’ha escpat del teclat perquè acabe de vore una nota de premsa sobre un conveni entre les conselleries de Cultura valenciana i de Castella-Lleó. La nota de premsa és redactada en castellà, com totes les del govern valencià, excepte les que fan referència al valencià, que són bilingües. Doncs segons la nota de premsa, les dos conselleries col·laboraran en matèria cultural, i un dels temes importants és la ‘ruta del Cid’, però també "recuperar el Camino de Santiago desde Levante".
No calen massa anàlisis de l’actuació política del PP valencià: només veient això ja es delaten.

Per a ells continuem sent Levante i hereus del Cid. Jo això ho estudiava en l’escola, però pensava que Franco ja s’havia mort…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’Olleria, fill de frare.

0

És una de les maneres tradicionals de referir-se als habitants de l’Olleria. No debades en moltes èpoques hi ha hagut al poble un nombre considerable de membres d’ordres religiosos, a més de rectors i capellans. Hi va arribar a haver frares dominics, frares capitxins, monges agustines, monges franciscanes, i a principis del segle XX es va projectar un col·legi religiós. D’aquest col·legi es va començar la construcció, però mai no es va acabar. Encara la gent més major recorda ara d’anar a jugar a ‘l’obra’, que en realitat eren les obres inacabades del centre educatiu.
De frares dominics ja no en queden (ni el convent), de caputxins ben pocs, de monges agustines (tancades, és a dir de clausura) poquetes i molt velles, i les franciscanes se’n van aquest estiu.
Hi ha un altre terme per referir-se als habitants de l’Olleria, que també fa referència a la religió: beguins.
Això, un altre dia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Budeu

0
Publicat el 30 de juny de 2004

Ja posats, parlarem d’un altre nom sonor de l’Olleria. ‘Budeu’. D’on prové aquest mot que dóna nom a un carrer? Ací sí que hem topat amb un misteri, almenys de moment. Una de les hipòtesis més actuals i amb més credibilitat fa referència a la possible relació de ‘budeu’ amb un cognom del nord d’Àfrica.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Gàlim

0
Publicat el 30 de juny de 2004

Sona bé, eh?
Doncs per si no ho sabeu (i això significaria que no sou de l’Olleria), Gàlim és el nom d’una partida del terme del meu poble. Un nom sonor i antic. Segons Joan Coromines, probablement aquest topònim ve de l’àrab ‘gânim’ (el saquejador), derivat de l’arrel aràbiga ‘gánam’ (despullar, saquejar).
El Llibre del Repartiment (la partida de naixement del poble valencià) en fa esment, en referir-se a l’alqueria de Gàlim.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La paraula maleïda: colgar.

2
Publicat el 30 de juny de 2004

Segons el diccionari, colgar és “posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc. que hom havia tret en fer el clot: ‘colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu, colgar un mort’.
També trobarem al diccionari que penjar és ‘col·locar o fer aguantar una cosa en un lloc alt’. El problema apareix quan s’interfereix la paraula espanyola ‘colgar’, que té el significat de la nostra ‘penjar’. A partir d’ací ja sentim desficacis com ‘colgar el telèfon’, que en realitat significa ‘posar el telèfon en un clot i tapar-lo’, la qual cosa es pot fer però no és massa pràctic. És millor, senzillament, penjar-lo.
En definitiva, recordem que ‘colgar’ és sinònim de ‘soterrar’, i no té res a vore amb el nostre penjar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari