Inesperadament, t’arriba a les mans (és un dir, que ara tot són coses digitals) un curtmetratge on trobes l’ontinyentí Gonzalo Gironés fent de guionista. I també l’amic Paco Muñoz tocant la guitarra vestit de sotana. Mira que ens hem trobat en casos rebuscats, però no l’havia vist encara amb l’uniforme seminaril.
A l’extensa escampada de qui foren seminaristes i seminaristes fugitius de València-Montcada, el document dirigit (dels primers, segurament) per Pere Balañà (Pedro, per imperatiu legal) els representa un atractiu especial. I és, com ja ha dit algú dels que hi van conviure activament, una mostra de neorealisme cinematogràfic impensable en aquella institució en temps de nacionalcatolicisme.