Una marquesina és una coberta que fa de recer a la frontera de casa. O de la caseta, com aquella on em trobava un dia que no sé fixar en el calendari; devia ser l’any 76 o 77. 1976 o 1977, és clar. Em sorprén recordar el detall de la marquesina, però ja que el tinc, l’aprofite.
Sé que ja n’he parlat, però té igual. Aquell dia, a la marquesina d’aquella caseta de la Serratella, el pare Vicent Micó va anunciar que es volia fer oficial el 9 d’octubre com a Diada del País Valencià. Jo encara no sabia de què anava tot allò, però em va fer gràcia la coincidència de la data amb una altra celebració casolana.
Cinquanta anys després, la diada s’ha descafeïnat tant (institucionalment i en la majoria dels partits polítics) que pareix un aniversari de noces mal avingudes. No resta res del caràcter reivindicatiu (com si ja fera quaranta anys que som independents), i tot són proclames fofes de simbologia subalterna.
Però encara hi som. I ens toca recordar que el Nou d’Octubre no és dia de celebrar una comunitat administrativa, sinó el País Valencià. Que més que diferents, són conceptes incompatibles.
Total, que, de l’Olleria estant, bon Nou d’Octubre amb Eva Romero.