No som res
Déu va crear l’home i li va donar el do de la paraula. I amb eixe ferrament l’ésser humà no sols va comunicar-se, sinó que començà a elaborar pensaments i idees complexes i fantasioses, com la de l’existència mateixa de Déu.
També es va posar a interrogar-se què és la vida, si és que la vida és res, i què l’existència. Fins i tot, què som aquests éssers animats amb consciència, conscients –no sempre– de ser-ho.
Tot això em va passar pel cap en un instant un diumenge de vesprada, mentre gravàvem les obres de restauració de l’església de Loreto. Havíem fet un muntonet amb restes òssies d’un cadàver antiquíssim, d’una tomba pretèrita i oculta que havien violat presumptament de manera accidental. Mirant això, aquelles despulles desconjuntades, la resposta a la pregunta filosòfica no tenia escapatòria: no som res.