Necrològica desenfocada
La col·lisió ha estat a punt de tornar a produir-se. En este cas la confusió no ha passat d’una aproximació familiar perquè l’individu equivocat en qüestió ha parlat amb tots dos i, evidentment, no ens podia creure una única persona.
Hem rist, és clar. No som família, o potser sí si apliquem al peu de la lletra allò de la família és fer-se. I per algun motiu que desconec i deu ser estúpid, adés, en recordar-ho, m’ha vingut al cap una idea destrellatada lligada a les confusions que hem viscut. M’he imaginat que si un servidor passava a millor vida, abandonava esta vall de llàgrimes abans que l’altre jo postís, algun mitjà s’afanyava a publicar una necrològica merescudament laudatòria i perfectament equivocada de difunt.
Si això passava, em doldria no poder-ho veure. Tinc entés que els morts ja no veuen res del món dels vius. També és cert que, si passava, el que més em doldria seria haver-me mort.