Hui fa huitanta-set anys, Juan Arades va escriure: “Querida esposa e hija. Hoy mismo o sea esta noche tengo que ser hejecutado (sic). Cuida de la niña y recuerdos a todos. Adiós para siempre.”
El vidrier de l’Olleria, de quaranta-sis anys, es va acomiadar de la família amb aquestes paraules serenes, contingudes en el dolor dissimulat d’un adeu perfectament perenne que s’obria a unes hores desconsolades.
Amb ell, aquell mateix dijous 17 d’agost de 1939, Año de la Victoria i de la barbàrie feixista meticulosa dels franquistes, van morir assassinats a Paterna els ollerians Pelegrín Grau Boluda (cinquanta-dos anys), Enrique Martínez Trenzano (quaranta-dos anys), Francisco Micó Cerdà (trenta-huit anys), Vicente Soriano Garrote (trenta-sis anys), José Más Sánchez (trenta-set anys), i Federico Gras Cuquerella (quaranta-huit anys).