Gàlim

Si he de fer cas de la memòria volàtil era a l’entrada de casa seua, una casa bona de poble. De totes maneres és un detall negligible. Ell havia sigut metge, en aquell moment (fa més de vint-i-cinc anys) ja vell i retirat, i ens contava com una vegada la Guàrdia Civil li va dur un home ferit de bala al port de l’Olleria. Es parlà d’un atac de maquis, però ell deia que probablement hi havia hagut un pleit per infidelitat perquè per ací no de n’havien vist, de guerrillers antifranquistes.

Però resulta que els papers impresos (i ara digitalitzats) diuen coses, i algunes poden lligar amb els records. El periòdic Lluita que editava el Partit Socialista Unificat de Catalunya (imprés a París), publicava el setembre de 1948 la notícia d’un atac dels maquis a un grup de falangistes al port de l’Olleria. Hi hagué, segons detallen, un mort i un ferit, que ben bé podria ser el que la Guàrdia Civil va dur a cal metge aquell d’Aielo de Malferit.

És cert que sembla que per ací no hi va haver molt (o pràcticament gens) de moviment actiu de maquis, però sí que n’hi hagué de pas cap a zones més d’interior i nord. I també és possible que la hipòtesi de la disputa per infidelitat es fera córrer per a ocultar l’atemptat. En tot cas, el que és evident una volta més és que la guerra va acabar el 1939 com a conflicte bèl·lic entre exèrcits, però no es va acabar la resistència a la pau dels cementeris instaurada.