L’esperantisme a l’Olleria
El mundo es un pueblo. Necesidad de un idioma auxiliar. El esperanto. Tot això ve a ser el títol d’un llibre del mestre depurat pel franquisme Vicente Perles Moncho. Un títol diria jo que massa llarg, sobretot si atenem les dimensions amb què es va manufacturar el volum i el nombre reduït de pàgines interiors: catorze.
Més enllà d’aquestes característiques físiques del producte editorial, i de la meua sensació irrellevant sobre la inconveniència de la longitud del nom propi del llibre, el que destaca en realitat –amb un punt de vista purament localista– és que aquest cant imprés a la llengua del doctor Zamenhof es va estampar modestament, el 1953, a l’Olleria, a la impremta de Boluda, una indústria que jo recorde haver conegut molts anys més tard al cantó del carrer de la Font Nova i el Ravalet.
Sembla que l’impressor era seguidor d’aquest moviment il·lustrat i internacionalista. I com en el cas dels naturistes, un altre camp a investigar del passat cívic ollerià.
