Hi va haver un temps que tenia –de fet encara tinc– una clau que obria la porta principal de l’església de Loreto. Crec que ja no l’obri.
Tenia –dic– la clau aquella perquè durant els mesos que van durar les obres de restauració del temple, i amb el permís corresponent, vam anar algunes vesprades i nits de diumenges a gravar com evolucionaven els treballs. I què treien a la llum les excavacions i picolades. Era el 1996, i ara podem compartir aquelles imatges amb tot lo món gràcies al miracle civil, misteri racional o altaveu il·limitat que algú va batejar amb el mom d’internet.