Gàlim

Un xicot que conec de fa anys ha hagut de fer-se a la idea que per qüestions de salut (de poca salut, més aviat) necessita desplaçar-se amb una cadira de rodes elèctrrica. Ara que ja la té, s’ha hagut de comprar un cotxe nou perquè en el que tenia no li cabia… i ha començat el malson.

Resulta que com que el vehicle anterior encara no tenia quatre anys, en la compra del nou no ha pogut accedir a les exempcions fiscals per a minusvàlids. S’ha resignat a perdre-les perquè necessita un cotxe on poder clavar la cadira elèctrica. Però ara li han dit que el cotxe anterior no el pot vendre perquè, com que en aquell sí que va disposar de les exempcions, ara no pot canviar-lo de nom. O siga, que ara haurà de tindre dos cotxes com si li sobraren els diners i els vicis.

Vull creure que alguna solució tindrà la cosa, perquè de no ser així, es tornaria a demostrar que la paperassa i les normatives són incompatibles massa voltes amb el trellat.

Jo javaig passar fa anys per una situació similar. A l’hora de matricular el cotxe em van dir que el certificat de minusvàlid que jo tenia ja no era vàlid, i que me n’havien de fer un de nou. Això podia tardar uns tres mesos… És a dir, que el venedor no podia cobrar el cotxe i jo estava sense vehicle només perquè m’havien de ‘certificar’ per escrit una cosa més que evident. I el dia de la visita al metge no em podia donar el certificat? O un paper que explicara la situació? Doncs no. M’havia d’esperar a tot el procés burocràtic.

A base de donar pel sac, vaig aconseguir que foren només dos setmanes, però a gosades vida…