Gàlim

No estic massa segur que el terme ‘gastronomia’ siga l’adequat per parlar de begudes, però ara no tinc a mà cap de diccionari i el títol m’agrada.

Resulta que estem mirant de trobar una nova combinació estiuenca per al café licor. La ‘mentireta’ és la beguda de café reina de l’estiu, això és innegable, però sempre s’han d’anar buscant coses noves. També existeix la ‘lletuga’, feta amb menta, però no s’ha acabat d’expandir des de Xixona, on té molt bona acollida.
La cosa és que durant un sopar vaig explicar que en alguna ocasió, anys arrere, havia begut amb alguns amics el que vam batejar com a ‘cabreta’: café licor amb llet condensada. No devia ser nou perquè en l’etiqueta de l’ampolla de Cerol feia referència a aquesta llet com a possible acompanyant del café. La barreja és difiícil, per haver d’aconseguir l’equilibri d’amargor i de dolçor dels components, i a més és molt forta, per la quantitat de café licor que duu. Doncs després d’aquella confessió, vam acordar amb els propietaris d’una cafeteria que podríem buscar alguna cosa similar, però refrescant, a l’estil de la mentireta.
El primer pas fou posar el café licor a granissar. La primera prova va ser un fracàs més que estrepitós, fins i tot diria que perillós per a la salut. La meua salut, ja que per tindre la idea em toca arriscar-me amb els invents. Amb un got mitjà, vam barrejar café licor (massa) amb nata: el resultat era empalagós i alcohòlic. Crec que vaig arribar a fer-me cinc o sis cullerades i em vaig entregar.
El segon intent ja va anar millor. En un got de tallat, hi vam posar el café licor granissat i llet merengada. El gust era bo, un company que se’n va fer un per consell meu (atrevit o dessentit ell) el va comparar amb el baylys (o com s’escriga), però encara tenia massa força l’alcohol.
A la de tres, o mort o pres, diuen, i així ha sigut. Anit vam repetir l’experiència amb una modificació idea de la xica de la cafeteria: rebaixar un poc el café licor amb una mica de café (normal) granissat. Ara! Això ja es pot beure bé, fa bon gust, és refrescant, i té el seu punt espirituós del café d’Alcoi.
Ara encara queden dos qüestions pendents: que la gent ho conega, ho taste i ho trobe bo; i trobar-li el nom.

Actualització: La fase de donar a tastar la nova beguda funciona bé. Quant al nom, rebutjat el de ‘catarsi’ (en referència a la cafeteria Ca Tarsi) per la propietària del local, sembla que el de ‘xoret’ està tenint bona acceptació.