Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Faena d’hostaler

blocaires en la pedra de bassetJa s’hi han referit alguns dels comentaristes del comboi de blocaires i subscriptors de VilaWeb de fa un parell de setmanes: l’oratge ens va respectar.

Si dic que no vam fer cap pacte perquè fóra així és evidentment per seguir la broma. Però sí que dic de manera seriosa que això, l’oratge -o més concretament el mal ortage-, era pràcticament l’única cosa que em preocupava de manera important. Precisament perquè no estava en cap de les nostres mans. No és que hi haguera una programació destacada a la intempèrie, tret de la visita als rellotges de sol, però sempre és més agradable no haver d’anar amagant-se del vent o de la pluja. També egoistament pensant en un servidor, que comprova com la llei de la gravetat va fent-se més efectiva combinada amb la pluja a mesura que passen els anys.

La resta… no és que fóra bufar i fer ampolles*, però treballar amb gent professional i de miquel gil i botifarraconfiança facilita molt la faena. I també la cordialitat dels visitants. Sopar, dormir, dinar, els espais per a la xerrada i la trobada… un parell escàs de minuts de preocupació per com ordenar-ho i col·locar tothom, i ja està. L’Hostal de Carrícola ho va posar molt fàcil, i a Ca les Senyoretes no cal dir-ho.

Estic content de com va anar tot, indubtablement gràcies a la gran ajuda de l’Enric Marco. La part ‘teòrica’ de la trobada de sopar trobada blocaires a otosparlar de blocs i del diari (ací potser ens va faltar una miqueta de més temperatura) i la xerrada tingueren el nivell que jo esperava i sabia. Però més enllà d’això, compartir taules (‘taulades’ en diem ací, en referir-nos a molta gent asseguda a taula) amb accents i experiències diversos; trobar-nos al voltant de Miquel Gil i Botifarra com qui seu davant del foc i s’hi queda embadalit; mostrar i demostrar als amics llunyans finalment coneguts en persona que el país és viu no només perquè ho diem sinó perquè ho vivim; i ensenyar un territori ignot i acollidorament vital, tot això ja valia la pena de dedicar-me a fer d’hostaler un parell de setmanes, com havia pronosticat l’Assumpció a qui vam trobar molt a faltar.

Ho hem dit moltíssimes voltes. I no pararem mentre continue sent necessari: els principatins haurien de baixar al País Valencià més sovint i sense prejudicis. Potser ara el govern de la nova república podria organitzar alguna cosa al respecte. Si no, com sempre, ja ho farem nosaltres.

* Bufar i fer ampolles: Entre les converses amb els blocaires i subscriptors que es van aplegar en la trobada va eixir a nomenar-se el cas del vidre de l’Olleria. N’hi ha que no ho sabien, que ací se’n feia de manera importantíssima. I justament això m’ha recordat el cas d’aquesta expressió i com me la va recordar ma mare fa… ni sé els anys. Era quan TV3 començava a sintonitzar-se en aquest territori. Hi feien uns dibuixos sobre la història de Catalunya protagonitzats per un drac, que en un dels episodis va dir allò de ‘bufar i fer ampolles’. Ma mare, de seguida, hi va afegir: ‘mira, això sempre s’ha dit ací!’. Poble de vidriers.

Chào ông Viêt Nam: Otos – Vall d’Albaida: Trobada de blocaires – El viatge

Chào ông Viêt Nam: 08.12.16 – Otos: Trobada de blocaires

Chào ông Viêt Nam: 09.12.16: Otos, segon dia. Trobada de blocaires: De rellotges i pedres

Chào ông Viêt Nam: 09.12.16: Otos, segon dia. Trobada de Blocaires: De rellotges i pedres

Finestra Fotogràfica: València, entre tren i tren

Escrits injustificables: Trobada de blocaires de VilaWeb

Totxanes, totxos i maons: Dia i mig a la Vall d’Albaida: Carrícola

Totxanes, totxos i maons: Dia i mig a la Vall d’Albaida: a Otos, amb les Senyoretes i els mestres Gil i Botifarra

Totxanes, totxos i maons: Dia i mig a la Vall d’Albaida: a Otos, amb rellotges de sol i la Pedra de Basset

Des de la Plana: Otos, 2016



  1. Moltes gràcies Pep. Sense tu la cosa no hauria estat possible. I tens raó, hem de baixar més. Ho farem amb molt de gust i a una terra on ja hi tenim amics.

    Salut i República!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de VilaWeb per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent