Tot i que estic posat a toquejar ordinadors i estic relativament familiaritzat amb internet, l’experiència d’aquesta poqueta nit m’ha resultat emocionant.
Com vaig explicar a temps arrere ací mateix, Josep Vileu se’n va anar a viure a Mèxic. Doncs aquesta nit ens hem comunicat a través del messenger, com moltes altres vegades, però en aquesta ocasió ell disposava d’una d’eixes càmeres connectades a l’ordinador, i jo el veia quasibé en temps real. Espectacular! Llàstima que no hi haguera una miqueta més de llum per vore-ho millor.
Jo li deia que era la primera vegada que veia Mèxic en directe (cosa completament certa), que no sabia si podria dormir de l’emoció… molta broma. Però la realitat és que el fet de vore’l allà davant, sabent-lo a l’altra punta del planeta, em semblava quasi una cosa de bruixeria. Moderna, si vols, però bruixeria.
A més, he vist i m’ha saludat l’Aline, la seua xicota, mexicana i que parla català.