Aquest personatge de la imatge és el Tano (no un tano: els de l’Olleria ja m’enteneu). És un capgròs, o cabut o cabet; una figura festiva que a primeries del segle XX eixia amb el company Beco, i amb Roc i Laieta, els gegants de Sant Roc de la plaça Nova del barri de la Catedral de Barcelona.
Resulta que l’Associació de Festes de la Plaça Nova recuperarà enguany aquesta peça, que tornarà a desfilar festivament el 14 d’agost vinent. Segons expliquen, Tano “amb cara agitanada i de pocs amics, recorda els antics venedors de tripes i menuts que s’instal·laven al carrer dels Sagristans. Els d’aquest ofici tenien com a patró Sant Gaietà (amb capella a la veïna església de Sant Gaietà -avui desapareguda- situada a la plaça de Santa Anna, actual avinguda del Portal de l’Àngel). Els venedors de menuts, pel seu patronatge, eren anomenats gaietanos o tanos”. Com ací, doncs, allà tano és un hipocorístic de Gaietà, com Cento ho és de Vicent i Toni d’Antoni.
En un article del llibre de festes de 1962, Emilio Gil Lila va deixar escrit que en el segle XIX les festes de la plaça de la Vila se celebraven en honor a Sant Gaietà. El cas és que el sant en qüestió (a banda del patrocini gremial que van triar els venedors de tripes) és el patró de les persones que cerquen faena. Posats a especular, i mentre algú amb més capacitat hi aporte idees més assentades: i si se li feien festes a la plaça de la Vila perquè allà era on anava la gent a llogar-se per a treballar? Destrellat? Preguntar és debades.