Gàlim

Totes les previsions havien saltat per l’aire. La conversa que havia de tindre a la nit ja no era possible per la suspensió de l’actuació del cantant amb qui havia de parlar. Hi havia un pla anterior, però com que estava descartat de feia dies ja no era a temps de reprendre’l.

Potser ha sigut per això que, quan he passat el Coll de Llautó i he entrat a la Vall, m’han entrat ganes de recuperar un dels hàbits que fa temps que tinc descuidats: sopar sol en un bar arreu d’algun poble, sense pretensions gastronòmiques. Com a molt, un poc de curiositat ambiental. La parada ha sigut a Castelló de Rugat.

He sopat a la part de fora del bar. A l’interior, el clima no acompanyava: no per la temperatura, sinó per l’excés vocal dels quatre cients que intentaven fer-se sentir per damunt dels altres en una espiral sonora destrellatada. L’entrepà clàssic i la cervesa han fet el seu paper contra la gana i la set, i mentre sopava no he pogut evitar pensar en la notícia que a males penes havia pogut llegir abans d’eixir de casa: Pujol deia que havia tingut ‘diners irregulars’. Una tempesta vindrà. I s’enfonsarà una mena de mite polític de mida humana i discutible, o es sacrificarà. En tot cas, no podia desllapissar-me de la idea que això haja sigut hui, justament hui que havíem començat uns contactes…