El port de l’Olleria.
Ara ja és un port homologable amb carreteres de l’Europa més moderna, però els que el recordem amb tot el seu ‘esplendor’ sabem què vol dir ser un poble ‘petit i mal comunicat’.
En la foto veiem com era en els anys 50, encara amb la venta antiga. Tenia fama de difícil, i no pocs conductors preferien fer una volta bastant llarga a haver de pujar per les costeres i revoltes del port. La diferència d’altitud entre la Costera i la Vall d’Albaida té el port de l’Olleria com a exponent: una carretera sinuosa, empinada i amb revolts tancadíssims i molt costeruts feia d’aquell port una barrera física considerable. Va arribar un moment que el trànsit de vehicles (contínuament en augment) es feia difícil, ja que els camions i autobusos anaven fent-se grans i no sempre passaven a la primera per les revoltes. Ni deixaven passar els cotxes.
Els que ens hem criat amb aquell port en sentim una miqueta de recança. No és que el trobem a faltar, però sí que enyorem aquella imatge que duem marcada a la memòria. La part sinuosa i costeruda de la Costera, que salvava des del Pla de Canals la pujada fins al capdamunt del port, i la baixada suau i fresca ja dins de la Vall d’Albaida. Dos paisatges distints i propers.
Curiosament, tot i que era una ruta perillosa, no hi va haver cap accident greu (possiblement perquè no es podia anar massa fort), mentre que la nova carretera ja ha causat alguns morts. Són coses del progrés.