El miracle del ‘versaor’
Ricardo Albiñana Oviedo, el cullerer
Ricardo Albiñana. el cullerer, i jo vam xarrar un grapat de voltes aquella temporada en què una colla d’ateus, agnòstics i creients raonables (vull dir, no integristes) ens ajuntàrem perquè l’església de Loreto tenia l’enemic dins del confessionari mateix (això semblava i jo encara ho crec) i en algun despatx.
– Saps que els miracles existeixen? Ves un dia a Lorda (Lurdes, deia), hi trobaràs tot de gent malalta que espera curar-se i que torna igual que quan va eixir de casa. Ves-hi un dia i voràs que allà no hi ha res. I viuen d’això!! No és un miracle?
Sé que ho he contat moltes voltes, però és que a banda de la gràcia que té (sobretot amb la sorna amb què ell solia parlar), és una bona demostració de fe no fanàtica, diria que humanista en el seu cas.
Ara s’ha mort i s’ha endut un cabàs de cultura popular olleriana que atresorava. Dins del mal, ens queda escrit un bon grapat del seu irrefrenable ímpetu versaor.