“Desbatejar” és el verb precís, quirúrgic, que et ve al cap quan, després de superar alguns tràmits administratius previstos i comprensibles, veus que n’ixen de nous, col·laterals i inesperats. I quan en acabant, quan ja els has poguts solucionar, n’ataülles vindre un altre que si en dius surrealista ningú ho trobarà exagerat. És en eixe moment, doncs, quan dius: em fareu desbatejar!
Ja ho sé: els funcionaris de l’altra banda del calaix electrònic no tenen la culpa que algunes administracions s’hagen trastornat, que n’hi ha de colgats per bona cosa de paperassa (per molt digital que siga). Però han de comprendre que ens fan desbatejar. O com també deia ma mare, ens fan traure els cabells verds.