Gàlim

‘Serà un dia que durarà anys’, cantava l’Ovidi. I mira, aquell dia que ell va vindre a l’Olleria està durant, i durarà, molts anys.

El 3 d’abril de 1993, Ovidi Montllor va participar en l’acte d’homenatge a Joan Fuster que vam organitzar. Va recitar nou poemes de l’escriptor de Sueca, en una de les darreres aparicions seues abans de veure’s afectat per la malaltia que acabà amb la seua carrera i l’envià de vacances.
Recentment s’ha editat un disc que recupera aquell recital, un treball a què s’ha afegit música i les veus d’un bon grapat de cantants valencians, dels de sempre i dels d’ara.

Seria imperdonable no presentar aquest treball ací, on es va gestar la maldat aquella, i en el mateix lloc on l’aventura ara discogràfica va començar. Potser exagere i no seria imperdonable, però té igual: seria impresentable. I, a més, en tenim ganes.

Tot això és per a dir que, diumenge 16 de setembre de vesprada, tornarem a ocupar l’escenari i els seients del cinema Goya, no amb la intenció de repetir ni reproduir res, sinó per a recordar aquella vesprada i homenatjar, ara, tots dos homenots: Ovidi Montllor i Joan Fuster. Apunteu-ho en l’agenda i ja avisarem dels detalls horaris i de tots els noms dels artistes que hi participaran.

Durant tots aquests anys he anat trobant gent coneguda, saludada o ni això, que ha recordat haver assistit a aquell acte. N’érem molts, allà. Estaria bé de veure’ns-hi de nou. Si hi vau vindre, o sabeu d’algú que hi era, animeu-vos. (Mira: se m’acaba de passar pel cap que podríem quedar un poc més prompte per a parlar de com va anar aquell dia… potser fem alguna cosa d’això). I si no vau vindre, no teniu excusa per a no fer motí ara.

Seguirem informant.