Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Publicat el 2 d'abril de 2021

Del paladar a la memòria

Ara és temps de coques tapades. Amb espinacs i lluç, per exemple. De menut m’agradava veure com les feien ma mare i ma tia, de bona mida i ben farcides. Una faenassa. No en menjava quasi, perquè em pensava que no m’agradaven… Manies.

Després ja no n’he tastades de tan bones. I ara s’ajunten moltes sensacions que van del paladar a la memòria. Amb el temps s’acumulen els anys enforfoguits de mancances, d’allò que no pensaves que trobaries a faltar. I també d’allò que ja sabies que sí.

Fa poc m’explicava una amiga que en un forn no l’havien entesa quan en va demanar, de coques tapades. Empanadilles, en diuen ara. Ni pastissets diuen. També ho trobarem a faltar això, parlar com els nostres pares i que ens entenguen.



  1. Hola, Pep: mon pare era de l’Olleria (també la meua iaia Emília Bleda Boluda). Em pregunte per.què quan veniem de Màlaga a vore la família li adradava tant de parar a Villena a carregar el cotxe de coques tapades farcides de tonyina, ou ratllat i tomaca. La pregunta meua és si li agradaven tant perque no s’estilaven a l’Olleria o perque sí n’eren de típiques allà. Ara que he sentit que gasteu les d’espinac i lluç m’agradaria preguntar-te si les de tonyina i tonaca en són també de típiques del poble de mon pare perque sí que es veritat que jo no recorde a la meua iaia de fer-les. Jo sóc família dels Ens, Vidal, Cerdà, Soler i Such de L’Olleria. Una abraç!

Respon a JOSE MIGUEL GINER AGUILAR Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent