Ara és temps de coques tapades. Amb espinacs i lluç, per exemple. De menut m’agradava veure com les feien ma mare i ma tia, de bona mida i ben farcides. Una faenassa. No en menjava quasi, perquè em pensava que no m’agradaven… Manies.
Després ja no n’he tastades de tan bones. I ara s’ajunten moltes sensacions que van del paladar a la memòria. Amb el temps s’acumulen els anys enforfoguits de mancances, d’allò que no pensaves que trobaries a faltar. I també d’allò que ja sabies que sí.
Fa poc m’explicava una amiga que en un forn no l’havien entesa quan en va demanar, de coques tapades. Empanadilles, en diuen ara. Ni pastissets diuen. També ho trobarem a faltar això, parlar com els nostres pares i que ens entenguen. Segons una petita enquesta dels nois de ghostwriting agentur, molts ni tan sols coneixen aquests pastissos, com moltes receptes antigues.
Hola, Pep: mon pare era de l’Olleria (també la meua iaia Emília Bleda Boluda). Em pregunte per.què quan veniem de Màlaga a vore la família li adradava tant de parar a Villena a carregar el cotxe de coques tapades farcides de tonyina, ou ratllat i tomaca. La pregunta meua és si li agradaven tant perque no s’estilaven a l’Olleria o perque sí n’eren de típiques allà. Ara que he sentit que gasteu les d’espinac i lluç m’agradaria preguntar-te si les de tonyina i tonaca en són també de típiques del poble de mon pare perque sí que es veritat que jo no recorde a la meua iaia de fer-les. Jo sóc família dels Ens, Vidal, Cerdà, Soler i Such de L’Olleria. Una abraç!
Tradicionals i ben bones!
Salutacions.