Coincidències literàries
“Sortir” és l’última paraula de la novel·la que acabe de llegir. I mentre la tancava m’ha vingut al cap la idea que en poc de temps he rebut la visita d’un parell de coincidències de base literària. Sense gens d’importància, però curioses. O és l’efecte que em fa a mi.
Si fa unes setmanes va ser una telefonada de caràcter domèstic, una consulta innocent, per part de l’autora d’un llibre just en el moment que el tenia entre mans, ara –ahir més exactament– també per telèfon em parlen d’algú amb qui en més d’una ocasió m’han confós (ho conte en la noteta anterior). I si li trobe una coincidència de paper imprés és perquè el llibre ara acabat és L’home duplicat de José Saramago, un embolic impossible de confusió d’identitat(s). Per sort, en el nostre cas la realitat posa fàcilment i justificadament cadascú al lloc que li correspons, l’original i el que passava per allí.