Bora nit, cresol
Viatjar en el temps, a voltes és només qüestió d’un fonema. Em va passar dissabte: ho vaig experimentar en l’instant que posava la clau al pany de la porta de casa, i la dona que passava pel carrer em va dir ‘Bora nit!’.
No puc dir quant de temps feia que no ho sentia dir així (o no me n’havia adonat): ‘bora nit!’. Jo ho havia dit, tot lo món ho deia, però ens hem educat i ja sabem que hem de dir ‘bona nit’.
Ho hem de dir? Està bé que coneguem les formes ‘correctes’ i la llengua estàndard, però… hem d’arraconar del tot la parla popular tradicional en els usos informals, d’anar per casa? Jo diria que no. Sobretot quan, si rasques una miqueta, trobes que té una riquesa i unes possibilitats que alguns prejudicis han menystingut.
Doncs això: bora nit, cresol, que la llum s’apaga.