Gàlim

A través de l’auricular del telèfon s’ha presentat i ha començat a explicar-se. Deia que em telefonava en nom del grup de gent de X, que el dia tal faran un dinar i que m’hi volien convidar. Que hi aniran la gent que hi treballa i els col·laboradors. Jo l’escoltava tot intentant esbrinar quina podia ser la meua relació amb allò, i m’he alarmat quan ha dit que després de l’àpat es faria una mena de tertúlia en què esperaven que ‘puguera parlar sobre la seua experiència’. Seua? Quan dius ‘seua’ et refereixes a mi?, li he preguntat. I sí, es referia a mi. M’estava convidant a participar en un acte en què jo n’esdevindria el protagonista perquè volien homenatjar la ‘meua’ trajectòria i el ‘meu’ treball pel país i…

La situació em feia gràcia, perquè ho trobava extremadament exagerat, però no m’he atrevit a dir-li-ho ja que el veia tan convençut que no sabia ben bé com fer-ho. Sí que li he insinuat que potser tampoc no tindria massa coses a dir, però ell ha començat a recitar una mena de llistat de mèrits que… Ah! Ha eixit el gat amagat en nomenar la paraula clau: pre-autonòmic. De sobte ho he entés tot. Has dit pre-autonòmic?, que li he preguntat, i en respondre’m que sí l’he advertit de l’error: t’has equivocat d’Albinyana.

Li he fet l’explicació: que un servidor no és l’ex-president, que només coincidim en el cognom i part del nom, i que no havia de patir perquè no era el primer cas. Hem quedat amics, hem comprovat que havíem coincidit en alguna maldat, i que bon dia i ja ens trobarem en alguna ocasió.

Després de penjar he pensat que si no arriba a ser pel detall del càrrec que m’ha fet descobrir l’engany, potser el dia previst aquelles persones hagueren vist arribar un desconegut que es pensava ser algú mentre esperaven inútilment l’autèntic homenatjat que devia ser a casa completament alié a l’embolic. Si seguim així, algun dia la cosa es farà avant i tindrem un disgut.