Gàlim

Hi ha dies que comences com si res, amb una seguida tranquil·la, però que quan véns a adonar-te’n estàs ja tan embolicat que és impossible acudir a tot. Hui m’ha passat això. Telèfon, telèfon… miqueta per ací, miqueta per allà…, aquell que et diu que té un projecte, l’altre projecte que dus penjant…
I la vesprada a foc seguit. Estic inesperadament cansat. No il·lògicament, perquè és normal amb tant de ‘tracaleo’, sinó que res no ho feia preveure aquest matí.

La part positiva és que, com que demà tinc un dia ben apretat, potser passa igual i es capgira la previsió. Siguem optimistes.