L’escala

Només una volta he entrat a la Casa del Sacarés, i sense passar de l’entradeta. Vaig poder parlar amb un dels propietaris que aquell dia havia vingut al poble, sense èxit perquè la meua intenció era que ens permetera de fotografiar l’edifici i aconseguir-ne memòria gràfica abans que allò acabara assolant-se.
No va voler, encara que vaig insistir-li que les imatges serien per a arxiu, per a estudiosos, no per a divulgar-les. Però no hi va haver manera de convéncer-lo, i això que li vaig explicar que ho havíem fet a la Casa Santonja, llavors en l’última fase ja del combat patrimonial (si no recorde malament al cap de tants anys). En parlar-li’n, l’home s’interessà per l’escala d’aquell altre edifici emblemàtic, la qual li vaig confirmar que es mantenia solemne. Bruta i assaltada, però solemne. I mentre li ho assegurava, em venien al cap les voltes que ma mare m’havia parlat admirada de l’escala de cals Sacaresos i que no vaig arribar a poder veure.
Hui diuen que és el Dia Mundial del Turisme, o una cosa així, i això m’ha fet recordat aquella incursió espontània, infructuosa. Em sembla que aquell home s’ha mort, però crec que encara que siga viu, mas que veiera com ha quedat la Casa Santonja, seguiria cabut a tindre la seua tancada amb pany i forrellat. De fet, és així, i mentrestant cau a trossos i fa el camí de l’oblit.
(Fotos: escala de la Casa Santonja abans i després de restaurar-la)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *