Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Jo ja ho sabia, que era bo de dir

La casa era prou nova, construïda amb un respecte exquisit per l’entorn que la fa integrar amb una normalitat completa en el paisatge creat per masos i heretats mallorquins.
A l’interior feia de molt bon estar, i al cap d’un moment d’haver arribat l’ama m’indicà on era el lavabo, per si calia en algun moment.

– És molt bo d’arribar-hi, em digué, i li degué semblar que no l’havia entesa, perquè m’aclarí que s’hi podia entrar amb facilitat.

No li ho vaig explicar (i potser ho hauria d’haver fet), però si no li havia respost, és perquè l’expressió que havia usat m’havia dut el record fresc de ma mare: ‘Això és molt bo de dir!’, em contestava últimament un punt irada quan li recordava què hauria de fer mentre cada volta se li feia tot més difícil.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent