Veus com no és tan complicat?

Entres a la consulta i el metge et diu ‘buenos días’, amb un accent que no acabes de situar. Li respons ‘bon dia’ i ja tota la visita es manté en aquesta combinació idiomàtica.

A l’hora d’anar-te’n veus que, pel nom i cognom, l’home deu ser d’origen francés, o való, o quebequés o alguna cosa d’estes.

Ja fora de la consulta penses com és possible que algunes senyories diputades o conselleres vegen tan complicat que el sector mèdic siga capaç d’entendre els pobres indígenes que, com jo, no naveguem bé en la llengua veïna; o que no ens dóna la gana abaixar-nos els pantalons si no és per qüestions relacionades amb l’elaboració del diagnòstic. Però en el fons saps que el problema, i el prejudici, el tenen elles i algun metge descentrat.