Anar de ‘torrà’ de bon matí

Em va semblar llegir-li en la cara el pensament: ‘Què diu este senyor?’.

Era evident que no ho entenia, i jo estava convençut que no li demanava res de l’altre món. Un café amb llet, i una rosqueta de pa torrat.

– Sí dona, un tros de pa torrat, vaig provar a dir-ho d’una manera diferent.

Li va canviar la cara quan, per algun motiu, ho va entendre.

– Ah! una tostà!

Vaig véncer la temptació de dir-li que sí, que una torrada volia. Però és que no m’agrada això de ‘torrada’, i no ho vaig fer. Per això no havia començat per ací. En el meu imaginari, una torrà és una aglomeració més o menys voluminosa de carn i de gent al voltant de la brasa per compartir una alimentació lúdica. I crec que em perdonaran si a les vuit del matí no em sol vindre de gust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *