Un record en el record
Era el cinema Odeon d’Albaida, deu fer ja tres quarts d’una eternitat, d’això. Jo acompanyava l’amic Ernest perquè volia entrevistar a Lluís Llach per a la ràdio on treballava i em va demanar si li ho podria arreglar.
Quan va acabar la sessió de preguntes més o menys oficial, em va dir si jo li’n volia fer alguna.
– Ja te’n recordes, de les lletres de les cançons?
– No, i tu ets un fill de puta per preguntar-ho.
El to i el somriure reforçaven el sentit de broma i confiança de la resposta que he recordat ara, quan he retrobat el vídeo d’aquesta cançó dedicada a la Laura Almerich, la seua companya musical que es va morir ahir, on es veu una volta més la facilitat amb què l’home es perdia enmig de les lletres de les seues pròpies cançons.
L’havia buscat per afegir-me, d’alguna manera, als records d’aquesta dona responsable també de la història d’èxit de Llach.