Curiosament, recorde -i mira que fa anys d’això- que va ser al bar Sant Antoni de Benissoda on vam acabar de parlar-ne. El bar de tota la vida, el de la plaça, llavors encara sense reformar amb l’estructura desordenada i l’ambient pausat.
La qüestió és que havíem coincidit en algun acte -probablement a Albaida, però la memòria ja no arriba a tant- i després d’uns primers comentaris vam decidir que això era millor plantejar-ho asseguts i amb subministraments gastronòmics a taula. Ells ja s’ho havien parlat: Internet començava a popularitzar-se -ni que fóra a punteta de gas-, i duia una novetat com VilaWeb, periodisme digital amb visió renovadora i nacional. Els interessava. La missió que m’encomanaren era aprofitar la meua amistat amb Vicent Partal per a mirar la possibilitat de fer una de les edicions locals que començaven a nàixer.
Ens vam acabar el formatge blanquet a la planxa i els altres plats que ens havien servit. Vam pagar, ens en vam anar i aquesta és l’hora que encara hi vaig fent.