Demà tinc un compromís dels que tarden massa a materialitzar-se. Sembla que finalment ha arribat el moment, si no es malva res a última hora.
He estat a punt d’avisar que no arribaré amb les mans buides, però no sé si, com que ja em coneixen per dins i per fora, dubtaran de si parle metafòricament i duré un present, o si faig broma perquè sempre les duc plenes, les mans.
Fins i tot jo mateix m’he fet gràcia quan he caigut en la cosa, però no he buidat les mans per a no parar per terra.
Demà en riurem. Espere que sense anar a bacs, que ja no estem en l’edat i tot això.
….. i tot allò.