A mans plenes

Demà tinc un compromís dels que tarden massa a materialitzar-se. Sembla que finalment ha arribat el moment, si no es malva res a última hora.

He estat a punt d’avisar que no arribaré amb les mans buides, però no sé si, com que ja em coneixen per dins i per fora, dubtaran de si parle metafòricament i duré un present, o si faig broma perquè sempre les duc plenes, les mans.

Fins i tot jo mateix m’he fet gràcia quan he caigut en la cosa, però no he buidat les mans per a no parar per terra.

Demà en riurem. Espere que sense anar a bacs, que ja no estem en l’edat i tot això.

Un pensament a “A mans plenes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *