Parlem del terreny que ha comprat l’ajuntament darrere de la Casa Santonja, a la banda de l’Ermita del Crist de la Palma i l’antic cementeri. Es veu que volen arreglar-ho, tot allò, que està una miqueta deixat de la mà de Déu.
El cas és que li explique que jo preferisc dir que el terreny està a les espatles de la Casa Santonja. M’estime més dir-ho així que no ‘darrere’. Ella diu que sí, que és com ho deia la seua iaia.
L’edat no perdona, li responc jo. I el problema no és que l’expressió delate que ja no som joves, sinó que la seua observació confirme que per als qui sí que en són, això ja és antic i caduc.